Pedagogia 2.0 o ePedagogies
La ponència adjunta respon a la demanda del CEFORE de Lugo de participar aquest dissabte a les
X Jornades Inforensino. La pretensió ha estat compartir idees i reflexionar sobre la necessitat de reformular el discurs pedagògic per assentar-lo sobre unes noves bases que tinguin en compte, les aportacions de les ciències cognitives, la realitat i exigències de la societat del coneixement i en les possibilitats de la tecnologia com a instrument d'aprenentatge i productivitat pel professorat des d'una perspectiva funcional que depassi el
tecnodeterminisme. Totes d'aquests idees són deutores de les aportacions de moltes persones del món acadèmic i educatiu, entre les quals vull destacar les reflexions del
Ferran Ruiz a la seva recent compareixença al Senat per la seva claredat i contundència.
La tesi central de la ponència és que per implantar l'Escola 2.0 cal un canvi de marc conceptual a l'Educació, és a dir un canvi de paradigma pedagògic. D'acord amb les evidències de psicòlegs socials i de lingüistes com
George Lakoff , els "marcs mentals" (Mites, metàfores) inherents als paradigmes pedagògics actuals són cotilles conceptuals que dificulten la innovació educativa. De forma poc acadèmica he etiquetat aquests paradigmes com:
hortícola, gimnàstic, viatger i del fluid (categorització inspirada en una conferència del professor
Carles Monereo de fa algun temps). Hi he afegit el
paradigma sinàptic, recentment formulat amb el nom de
Connectivisme, per autors com
George Siemens i
Stephen Downes, que aporta un nou marc conceptual i terminològic de referència per fonamentar els canvis que hem d'encarar.
Aquest canvi de paradigma ha de buscar efectes sistèmics, no únicament instrumentals, metodològics o organitzatius. Sense una nova visió dels usos de les tecnologies a l'Educació, on l'enfocament educatiu ha de fonamentar les decisions tecnològiques, per orientar la tecnologia a la seva missió educativa. Mirada que anomenem
Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) (que per cert també han començat a adoptar per altres terres peninsulars). Intueixo que els canvis educatius que veurem, poden arribar a ser del mateix abast del que va representar el pas de la visió geocèntrica del món a la heliocèntrica establerta per Copèrnic i Galileu.
Parlo de
ePedagogies en plural perquè entenc que no hi ha un únic plantejament metodològic possible, davant del canvi de paradigma que estem afrontant. Defujo l'expressió
Pedagogia 2.0 perquè, malgrat el missatge potent i directe que impregna el terme, indueix, al meu parer, una percepció efímera de la innovació metodològica, lligada a una tecnologia concreta.
Etiquetes de comentaris: competència digital, epedagogia, paradigmes educatius
Gèneres per als continguts educatius
La classificació és la forma més simple de descriure i sintetitzar un camp del coneixement.
Els orígens de la classificació són paral·lels als orígens del llenguatge. Quan les persones començaren a anomenar amb el mateix nom objectes o organismes més o menys similars, es va fer necessari un sistema cada cop més universal i rigorós per categoritzar el món.
Linneu va establir un sistema per classificar els éssers vius,
Melvil Dewey va desenvolupar una classificació per a les biblioteques. Benjamin Bloom (1956) va definir una
taxonomia dels objectius educatius. En altres àmbits també disposem de classificacions força consolidades: distingim
gèneres literaris,
musicals,
cinematogràfics, de
videojocs, fins i tot de les
aplicacions Web 2.0.
El recent debat sobre llibres de text (digitals o analògics) es planteja en termes binaris. Hi ha molts altres recursos educatius a més dels llibres de text, i els llibres de text (en el suport que sigui) són de fet un compendi de recursos. Atès que la digitalització del contingut indueix la desagregació (com ja s'ha vist amb la música i fins i tot el vídeo), aquest fenomen també arribarà als continguts dels llibres escolars. Per tal de poder adaptar els materials educatius al món digital, un dels aspectes clau per als usuaris serà el poder distingir i seleccionar els diferents recursos i metodologies educatives. Únicament si els continguts educatius s'individualitzen i s'etiqueten de forma rica amb
metadades, seran recuperables dels bancs de continguts amb precisió i sense soroll, és a dir evitant pèrdues innecessàries de temps.
És evident que, a diferencia dels gèneres citats anteriorment, hem avançat poc en la diferenciació dels continguts educatius. Un dels intents més recents, encara que poc difós, és l'estàndard internacional
"Learning Object Metadata" (LOM), dissenyat per categoritzar seguint múltiples criteris els continguts educatius en format digital. No obstant, els actuals vocabularis i taxonomies associades a aquest estàndard, mostren l'encara limitat ventall semàntic disponible per delimitar les
tipologies dels continguts educatius.
Una de les possibles noves tasques per als
epedagogs, podria ser la de desenvolupar
ontologies dels continguts i metodologies educatives. Aquests instruments conceptuals, units a cercadors web especialitzats, farien molt més còmodes les tasques de cerca i selecció de l'ingent patrimoni educatiu disponible i del que s'anirà acumulant a la xarxa. L'esquema que encapçala aquesta nota vol ser una aportació en aquesta direcció.
Etiquetes de comentaris: contingut digital, epedagogia, taxonomia
ePedagogia
Com és ben sabut, la tecnologia present a l'educació ha canviat radicalment en el darrer mig segle. Dels projectors de transparències i diapositives concebuts com equipament bàsicament docent, fins als ordinadors portàtils entesos com a material escolar de l'alumnat, hi ha un salt molt gran en termes tecnològics però sobretot pedagògics.
Aquesta ràpida evolució dels artefactes tecnològics, no s'ha vist acompanyada d'un canvi equivalent de les metodologies docents. Així ens ho demostren els recents estudis sobre l'impacte de les tecnologies de la informació en els processos d'ensenyament- aprenentatge (
PIC-2004,
TIC-2005,
SITES-2006,
PIE-2007). Aquests estudis coincideixen en constatar que el professorat adopta la tecnologia educativa d'acord amb els propis patrons docents, més que canviar aquests patrons per adequar-se a les possibilitats d'un determinat material educatiu.
Per fer de les tecnologies de la informació i la comunicació una innovació pedagògica, és a dir que millori efectivament els processos d'aprenentatge, cal disposar d'esquemes conceptuals i models teòrics, que ens permetin seleccionar i avaluar els continguts, les situacions d'aprenentatge i el potencial educatiu de la metodologia(es) que estem aplicant. Les mètriques i els indicadors que es desprenguin dels referits models, ens han d'ajudar a sistematitzar el
què, el
com, el
quan i el
quant (en termes d'aprenentatge) dels nous escenaris i entorns educatius basats en tecnologia (el perquè l'obvio, atès que l'ús educatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, constitueix ja una exigència social i normativa).
Al meu parer ens cal, com a professionals de l'educació, aprofundir en la
pedagogia de les TAC, això que alguns autors comencen a anomenar
e-Pedagogia. Terme que em sembla una bona formulació per etiquetar el marc teòric sobre el binomi educació i tecnologies de la informació.
Etiquetes de comentaris: epedagogia, TAC, tecnologia educativa
