dissabte, de març 14, 2009

Serveis i continguts digitals: cap a una Planilàndia real?



Planilàndia (Flatland) és el títol d'una famosa novel·la de ciència ficció del professor anglès Edwin Abbott publicada l'any 1884. L'obra ens descriu la vida en un món de dues dimensions, tot fent una aguda sàtira de la societat victoriana. El llibre pretenia a més una clara finalitat didàctica, coherent amb la professió de l'autor, molt ben expressada a la seva dedicatòria:
"Als habitants de l'espai en general, amb l'esperança que puguin aspirar, als secrets de les quatre, cinc o fins a sis dimensions, contribuint així a l'ampliació de la imaginació."

Aquesta referència literària, em serveix per introduir una constatació i preocupació creixents: la dificultat de percepció de les múltiples dimensions dels continguts i serveis proporcionats per les TIC. En aquest context, l'actual oferta digital és pot considerar una Planilàndia real, atés que sols podem visualitzar els continguts digitals en pantalles bidimensionals, malgrat que aquests puguin ser multimensionals.

Per exemple, al costat de la instantània percepció que tenim de l'extensió d'un llibre imprès sols veient-ne el gruix del llom, és molt difícil estimar el volum de continguts d'un portal web, si el propi portal no ho informa i la majoria no ho fan. Per tenir una idea de l'abast d'una web, ens hauríem de dedicar a explorar-la amb deteniment, seguint els seus diferents menús i enllaços, amb un cost de temps personal important.

Paral·lelament a la restringida percepció tridimensional (malgrat els esforços dels infografistes per generar representacions 3D en pantalles planes), patim una altra limitació encara més crítica al meu entendre: l'escassa percepció temporal (especialment entre els usuaris més joves). A Internet tot el que fem deixa rastre (petjades digitals en diuen els entesos). Les pàgines web i blocs personals, les imatges que pengem (o ens pengen), les llistes i fòrums on participem, les xarxes socials de les que formem part, els vincles que col·leccionem als marcadors socials, els correus que rebem o escrivim (especialment si tenim un correu web), els documents que es desen al "núvol" de la xarxa (Cloud computing), fins i tot les cerques que fem, deixen rastre i la major part d'aquestes empremtes són sovint inesborrables per voluntat pròpia.

El fenomen de la persistència digital, ja ha començat a tenir efectes sensibles, com per exemple les persones que han tingut problemes laborals per una imatge o comentari (propi o penjat per tercers) present a Internet. Un altre efecte evident és la publicitat "personalitzada" gestionada a partir del nostre rastre virtual.

Cal prendre consciència d'aquestes dimensions, perquè en alguns casos poden afectar a la nostra privacitat a curt, mig i llarg termini. Adquirir una mirada multidimensional de les TIC, a més de crítica, hauria de ser un objectiu central de la Competència digital. Complementàriament, a les accions formatives, penso que també cal un esforç de recerca i desenvolupament per crear interfícies digitals que facilitin la visualització de la profunditat i volum dels continguts i serveis TIC que ho requereixin. Aquests esforcos han d'anar acompanyats de regulacions legislatives que garanteixin la prevenció i preservació dels drets ciutadans en tots els espais, continguts i serveis digitals emergents.

Hi ha d'altres dimensions per explorar i desvetllar del món digital (identitat(s) digital, web oculta, tecnodeterminisme, ciberaddiccions...) que podem debatre col·lectivament als comentaris o deixar-ho per a futures notes.

Etiquetes de comentaris: ,