Metàfores de la Pedagogia quotidiana
Aprofitant la invitació de l'amic Jordi Adell a participar a les
VII jornades NOVADORS a Gandia, he posat al dia una primera incursió que vaig fer sobre
ePedagogia on vaig començar a intuir la importància dels marcs mentals (
frames) en la conceptualització de l'educació, el coneixement i la tecnologia educativa.
La ponència es fonamenta en la teoria filosòfico-lingüística de
Georges Lakoff i Mark Johnson sobre el paper de les metàfores en el pensament, exposada en el llibre
Metáforas de la vida cotidiana, Madrid: Cátedra (2001). En aquesta obra, els autors ens demostren que les metàfores, a més de recurs retòric, constitueixen marcs mentals que afecten a la nostra percepció de la realitat, al nostre pensament i a les nostres accions.
Una segona font d'inspiració, ha esta el llibre "
How people learn. Brain, Mind, Experience and School" de John D. Bransford, Ann L. Brown, and Rodney R. Cocking (1999). Especialment per la cita del llibre "
Fish is Fish" de Leo Lionni.
Un dels principals objectius de la ponència, és evidenciar la importància que té en el discurs educatiu
la metàfora del conducte (Conduit metaphor) evidenciada inicialment per Michael Reddy (1979). Lakoff resumeix aquesta metàfora en tres components:
- Les idees o significats són objectes
- Les expressions lingüístiques són contenidors
- La comunicació és la tramesa de contenidors
El nucli de la presentació el constitueix la proposta de diferenciació dels diferents imaginaris pedagògics sobre educació, coneixement i aprenentatge, en set paradigmes. Hom els pot identificar en les expressions col·loquials, en les disposicions normatives i en el discurs acadèmic. Cadascun d'aquests paradigmes es fonamenta en una metàfora conceptual, i és la que he adoptat com a nom del paradigma.
El trasllat a la Pedagogia de les idees de Lakoff, Johnson i Reddy, m'ha semblat molt inspirador. Penso que les aportacions d'aquests autors ens obren camins per fer explícits molts dels nostres implícits.
Agraeixo de nou als amics i amigues Novadors per l'excel·lent acollida, per haver-me estimulat a avançar en aquesta de reflexió i per la riquesa del debat. Espero seguir la conversa en els comentaris del bloc o a
#novadors10.
Etiquetes de comentaris: paradigmes educatius, pedagogia, TAC, tecnologia educativa
ePedagogia

Com és ben sabut, la tecnologia present a l'educació ha canviat radicalment en el darrer mig segle. Dels projectors de transparències i diapositives concebuts com equipament bàsicament docent, fins als ordinadors portàtils entesos com a material escolar de l'alumnat, hi ha un salt molt gran en termes tecnològics però sobretot pedagògics.
Aquesta ràpida evolució dels artefactes tecnològics, no s'ha vist acompanyada d'un canvi equivalent de les metodologies docents. Així ens ho demostren els recents estudis sobre l'impacte de les tecnologies de la informació en els processos d'ensenyament- aprenentatge (
PIC-2004,
TIC-2005,
SITES-2006,
PIE-2007). Aquests estudis coincideixen en constatar que el professorat adopta la tecnologia educativa d'acord amb els propis patrons docents, més que canviar aquests patrons per adequar-se a les possibilitats d'un determinat material educatiu.
Per fer de les tecnologies de la informació i la comunicació una innovació pedagògica, és a dir que millori efectivament els processos d'aprenentatge, cal disposar d'esquemes conceptuals i models teòrics, que ens permetin seleccionar i avaluar els continguts, les situacions d'aprenentatge i el potencial educatiu de la metodologia(es) que estem aplicant. Les mètriques i els indicadors que es desprenguin dels referits models, ens han d'ajudar a sistematitzar el
què, el
com, el
quan i el
quant (en termes d'aprenentatge) dels nous escenaris i entorns educatius basats en tecnologia (el perquè l'obvio, atès que l'ús educatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, constitueix ja una exigència social i normativa).
Al meu parer ens cal, com a professionals de l'educació, aprofundir en la
pedagogia de les TAC, això que alguns autors comencen a anomenar
e-Pedagogia. Terme que em sembla una bona formulació per etiquetar el marc teòric sobre el binomi educació i tecnologies de la informació.
Etiquetes de comentaris: epedagogia, TAC, tecnologia educativa