dilluns, d’octubre 05, 2009

ePedagogia

Aula del futur. Foto de Jen Reeves. FlickrCom és ben sabut, la tecnologia present a l'educació ha canviat radicalment en el darrer mig segle. Dels projectors de transparències i diapositives concebuts com equipament bàsicament docent, fins als ordinadors portàtils entesos com a material escolar de l'alumnat, hi ha un salt molt gran en termes tecnològics però sobretot pedagògics.

Aquesta ràpida evolució dels artefactes tecnològics, no s'ha vist acompanyada d'un canvi equivalent de les metodologies docents. Així ens ho demostren els recents estudis sobre l'impacte de les tecnologies de la informació en els processos d'ensenyament- aprenentatge (PIC-2004, TIC-2005, SITES-2006, PIE-2007). Aquests estudis coincideixen en constatar que el professorat adopta la tecnologia educativa d'acord amb els propis patrons docents, més que canviar aquests patrons per adequar-se a les possibilitats d'un determinat material educatiu.

Per fer de les tecnologies de la informació i la comunicació una innovació pedagògica, és a dir que millori efectivament els processos d'aprenentatge, cal disposar d'esquemes conceptuals i models teòrics, que ens permetin seleccionar i avaluar els continguts, les situacions d'aprenentatge i el potencial educatiu de la metodologia(es) que estem aplicant. Les mètriques i els indicadors que es desprenguin dels referits models, ens han d'ajudar a sistematitzar el què, el com, el quan i el quant (en termes d'aprenentatge) dels nous escenaris i entorns educatius basats en tecnologia (el perquè l'obvio, atès que l'ús educatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, constitueix ja una exigència social i normativa).

Al meu parer ens cal, com a professionals de l'educació, aprofundir en la pedagogia de les TAC, això que alguns autors comencen a anomenar e-Pedagogia. Terme que em sembla una bona formulació per etiquetar el marc teòric sobre el binomi educació i tecnologies de la informació.

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comentaris:

A les 4:51 p. m., Blogger Elisa escriu...

És ben cert que per moltes eines tecnològiques que es proporcionin als docents, sense una formació pedagògica adequada, se'n desaprofita gran part de les seves possibilitats educatives. És necessari "ensenyar a ensenyar" d'una forma renovada, que s'adapti a les noves eines de què disposa el mestre.

No n'hi ha prou amb canviar la pissarra i el guix per les pantalles i el treball en xarxa: és necessari quelcolm més. S'ha de canviar la metodologia i "re-pensar-la", per tal que els ordinadors a les aules, les pissarres digitals i el fet que la majoria d'estudiants ja disposen d'ordinador a casa seva (o a les biblioteques, en el seu defecte)siguin un avantatge competitiu per aquests nens i nenes.

 
A les 8:44 p. m., Blogger Jordi Vivancos escriu...

Elisa,
Totalment d'acord amb el teu comentari. Es pot dir més alt, però no més clar.
Aquest "re-PENSAR" que tu indiques és el que podriem convenir en anomenar ePEDAGOGIA. Una ciencia que es recolzi en les més actuals teories de l'aprenentatge. Que es fonamenti en dades i evidències. Que permeti avaluar la càrrega cognitiva de les activitats d'aprenentatge. Que aporti elements per a la prospectiva educativa...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Portada principal