dissabte, de novembre 14, 2009

Pedagogia 2.0 o ePedagogies

La ponència adjunta respon a la demanda del CEFORE de Lugo de participar aquest dissabte a les X Jornades Inforensino. La pretensió ha estat compartir idees i reflexionar sobre la necessitat de reformular el discurs pedagògic per assentar-lo sobre unes noves bases que tinguin en compte, les aportacions de les ciències cognitives, la realitat i exigències de la societat del coneixement i en les possibilitats de la tecnologia com a instrument d'aprenentatge i productivitat pel professorat des d'una perspectiva funcional que depassi el tecnodeterminisme. Totes d'aquests idees són deutores de les aportacions de moltes persones del món acadèmic i educatiu, entre les quals vull destacar les reflexions del Ferran Ruiz a la seva recent compareixença al Senat per la seva claredat i contundència.

La tesi central de la ponència és que per implantar l'Escola 2.0 cal un canvi de marc conceptual a l'Educació, és a dir un canvi de paradigma pedagògic. D'acord amb les evidències de psicòlegs socials i de lingüistes com George Lakoff , els "marcs mentals" (Mites, metàfores) inherents als paradigmes pedagògics actuals són cotilles conceptuals que dificulten la innovació educativa. De forma poc acadèmica he etiquetat aquests paradigmes com: hortícola, gimnàstic, viatger i del fluid (categorització inspirada en una conferència del professor Carles Monereo de fa algun temps). Hi he afegit el paradigma sinàptic, recentment formulat amb el nom de Connectivisme, per autors com George Siemens i Stephen Downes, que aporta un nou marc conceptual i terminològic de referència per fonamentar els canvis que hem d'encarar.

Aquest canvi de paradigma ha de buscar efectes sistèmics, no únicament instrumentals, metodològics o organitzatius. Sense una nova visió dels usos de les tecnologies a l'Educació, on l'enfocament educatiu ha de fonamentar les decisions tecnològiques, per orientar la tecnologia a la seva missió educativa. Mirada que anomenem Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) (que per cert també han començat a adoptar per altres terres peninsulars). Intueixo que els canvis educatius que veurem, poden arribar a ser del mateix abast del que va representar el pas de la visió geocèntrica del món a la heliocèntrica establerta per Copèrnic i Galileu.

Parlo de ePedagogies en plural perquè entenc que no hi ha un únic plantejament metodològic possible, davant del canvi de paradigma que estem afrontant. Defujo l'expressió Pedagogia 2.0 perquè, malgrat el missatge potent i directe que impregna el terme, indueix, al meu parer, una percepció efímera de la innovació metodològica, lligada a una tecnologia concreta.

Etiquetes de comentaris: , ,

3 Comentaris:

A les 5:54 p. m., Blogger Eduard escriu...

M'ha agradat molt l'article i la presentació. També comparteixo l'expressió ePedagogies. Realment estem en un moment on metodologies d'un bon grapat de professionals de l'educació han d'evolucionar. Tant de bo que reflexions com aquesta ens ajudin a tots plegats.
L·Edu

 
A les 9:45 p. m., Blogger Jordi Vivancos escriu...

Eduard,
T'agraeixo els elogis. Si tens un bloc m'agradaria llegir-lo, el vincle que has posat no em deixa veure res.
Fins aviat

Jordi

 
A les 1:11 a. m., Anonymous Antonio González escriu...

Fantástico trabajo Jordi. No hay forma de leerte sin aprender. :)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Portada principal