dissabte, de novembre 13, 2010

Aprenentatge autèntic i Web 2.0

Principis de l'aprenentatge autèntic segons Herrington
Amb ocasió de preparar un taller sobre aplicacions educatives amb la web 2.o dins les Jornades"Les Tecnologies de la informació i la comunicació i el canvi educatiu", he tingut la oportunitat de rellegir i reflexionar sobre els principis metodològics que poden fonamentar l'aprenentatge en el marc de la web 2.0.

Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació emergents, com ara les tecnologies de visualització i simulació, ofereixen a l'alumnat fonts primàries d'informació i experiències autèntiques d'aprenentatge.


L'aprenentatge autèntic, també conegut com aprenentatge experiencial, és una metodologia didàctica que promou l'aprenentatge significatiu basant-se en l'anàlisi, l'exploració i el debat sobre situacions i problemàtiques del món real que preocupen a la comunitat (Donovan, Bransford, i Pellegrino, 1999). Amb aquest plantejament, infants i joves adquireixen els coneixements i les actituds que els prepararan per afrontar els reptes del seu futur.

L'aprenentatge autèntic es basa en diferents estratègies d'ensenyament, com ara: els estudis de casos, l'aprenentatge basat en problemes, la utilització de bastides per a l'aprenentatge (Scaffolding), els projectes de recerca o d'aprenentatge servei. Estratègies totes elles amb un clar enfocament competencial.

Les estratègies d'aprenentatge autèntic es poden utilitzar amb l'alumnat de totes les edats i habilitats cognitives. Per plantejar-les el professorat ha d'identificar un problema o situació d'actualitat i proposar activitats mitjançant les quals l'alumnat pot participar en la resolució del problema, consultant fonts primàries d'informació.

Exemples d'aprenentatge autèntic: On ubicar l'ATC?, (o l'abocador d'escombraries de la nostra localitat), elaborar articles per la Viquipèdia o l'Eduwiki, recollir
de les persones grans testimonis d'història oral, participar en la presa de decisions de l'horari escolar, desenvolupar un pla de negoci, estudiar problemes urbanístics o d'ordenació del territori, dissenyar una exposició sobre un tema d'interès comunitari, etc.. L'aprenentatge autèntic també requereix mètodes d'avaluació autèntica.

Els principis metodològics de l'aprenentatge autèntic són:
  • L'aprenentatge es basa en situacions i problemes del món real i té valor més enllà de l'àmbit escolar.
  • Les activitats parteixen d'un enfocament curricular competencial i interdisciplinari.
  • L'aprenentatge està centrat en l'alumnat i afavoreix la diversitat d'estils d'aprenentatge.
  • L'alumnat troba sentit al seu procés d'aprenentatge.
  • S'utilitzen recursos tecnològics i fonts d'informació primàries.
  • El professorat intervé com a facilitador de l'aprenentatge.
  • Es promou el treball col·laboratiu en equip (dins l'aula i a través de la xarxa).
  • L'alumnat elabora productes i propostes pensats per a un públic real.
  • L'ús d'Internet i de les TIC és principalment com a font d'informació, comunicació i pel treball intel·lectual.
Els postulats de la ePedagogia s'identifiquen amb aquests plantejaments metodològics.

5 Comentaris:

A les 11:08 a. m., Anonymous apadilla escriu...

Com els mestres podem estar al dia de totes aquestes eines web 2.0 per poder triar les més adients per la nostra tasca docent????

 
A les 12:35 p. m., Anonymous Alejandro Sarbach escriu...

Gràcies Jordi, la teva entrada em sembla molt completa i enriquidora. M'han agradat sobretot els exemples que poses de "aprenentatge autèntics".

Però, de tan completa que és, entenc i comparteixo la inquietud de "apadilla" expressada al comentari anterior.

És el problema quan es transmet un "model" (seria una mica com a l'"eidos" platònic) que de tan llunyà i perfecte converteix el món terrenal de l'aula en quelcom inexistent.

¿Com es pot parlar de aprenentatge "autèntic", quan sabem que la major part dels aprenentatges es fan fora de l’àmbit educatiu? Ara sembla que hem descobert allò autèntic, la resta no ho era?

¿Com ens podem atrevir a parlar d'avaluació "autèntica", quan el problema de l'avaluació ens està portant a una infinitat de debats, havent-hi una gran quantitat de punts de vistes sobre el seu sentit i el seu significat?

No estic qüestionant la teva aportació, la qual comparteixo totalment. Únicament suggereixo condimentar-la amb una mica més de sa escepticisme i apropament a la realitat concreta. Els mestres que estem a peu d'aula ho agrairem.

Salut i enhorabona. :-)

Alejandro

 
A les 2:05 p. m., Blogger Unknown escriu...

Completament d'acord amb el post, el que no entenc són els recels dels comentaristes.
1er. Es clar que podem triar les eines web 2.0 més adients!. A algú les hi han prohibit?
2on. El model que proposa no és tan llunyà,en trobem exemples a casa nostra cada dia només cal voler-los veure. I tampoc hi ha cap contradicció en proposar aprenentatges autèntics dins l'àmbit educatiu, que es poden complementar perfectament amb el que s'aprèn fora de l'escola i enriquir amb una reflexió conjunta.

I, perquè hi ha una infinitat de debats sobre l'avaluació no podem parlar d'avaluació autèntica? Això encara ho entenc menys. Com farem el debat si no podem parlar de diferents maneres d'avaluar?
Crec a més que la missió de persones que estan al capdavant i que tenen responsabilitats directes sobre el model d'educació al nostre país tenen el dret i el deure de marcar camins clars de millora en la qualitat. "Els escèptics no serveixen per aquest ofici"

 
A les 3:03 p. m., Blogger vicent escriu...

Interesant comentari de la Carme Barba, exemple de no-agudesa i no-comprensió tan freqüent al mòn educatiu que remata amb una cita que em deixa perplexe. Amb afecte, Carme, et dedico aquesta: "Si t'assenyalen la lluna, no miris la punta del dit"
Comparteixo inquietud i anàlisi dels altres comentaristes.

 
A les 12:32 a. m., Blogger judithgomez@santgervasi.org escriu...

Si una cosa m'ha quedat clara després de les jornades "Les TIC i el canvi metodològic" és que cal canviar les metodologies d'ensenyament-aprenentatge, però no des de les tic com molts creuen.Canviem les metodologies, creem activitats interdisciplinars lligades a la realitat i necessitats dels nostres alumnes, que ajudin a desenvolupar les capacitats i habilitats en contextos significatius i la integració de les TICs vindrà sola. Crec que les TIC són un valor afegit al permetre als nostres alumnes treballar compartint, col·laborant, publicant, utilitzant eines atractives i motivadores ... però si no van acompanyades d'una bona activitat no ens aporten gaire.
Tots aquells mestres que ja treballaven per projectes abans d'integrar les TICS crec que tenen molt camí fet.
El gran fracàs dels llibres digitals, segons la meva opinió, està aquí. Han volgut traspassar el mateix model d'activitats que proposaven en el llibre de text (més o menys camuflades) i si abans era qüestionable, ara és inadmissible. Si realment volen ajudar a l'escola i l'educació que posin als seus creatius a elaborar bones propostes didàctiques, bons entorns d'aprenentatge flexibles i oberts i que ens ajudin a filtrar les eines més adients per utilitzar a les aules.
Em prenc la llibertat d'agafar la idea de les audiguies geolocalitzant-les per preparar les colònies dels meus alumnes de 6è (Ruta del Renaixement i el Barroc) només per això ha valgut la pena matinar un dissabte. Moltes gràcies Jordi.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Portada principal