A la presentació adjunta s'exploren alguns fonaments de la competència digital docent, es descriuen alguns dels principals models existents, i s'apunten elements per contribuir a articular la concreció de la Competència digital docent a casa nostra.
El desplegament de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) defineix la competència digital i de tractament de la informació com una de les vuit competències bàsiques per a l'alumnat. La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) concreta que entre les funcions del professorat, està la d'utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que s'han de conèixer i dominar com a eina metodològica (article 104-J).
Aquestes dues normes, estableixen que les tecnologies de la informació i la comunicació són un contingut curricular específic i transversal (competència digital) i també un instrument didàctic bàsic per les diferents àrees i matèries. Els recents programes de dotacions digitals aporten nous recursos i entorns d'aprenentatge basats en tecnologies interactives, on es combinen diversos elements: pissarres digitals, recursos interactius, equipaments mòbils i aplicacions i serveis web.
Per treure profit d'aquests nous entorns, professorat i alumnat hem d'ensenyar i aprendre SOBRE, DE i AMB les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement.El context social, jurídic i tecnològic en el que estem immersos, reclama del professorat noves competències professionals, entre elles destaca la competència digital docent. Per respondre a aquest repte, alguns països del nostre entorn han definit models de competència digital per als professionals de l'educació.
Vull agrair als organitzadors de la Jornada d'intercanvi d'experiències a l'aula digital de secundàriaper la iniciativa de convocar-les i per haver-me convidat a participar. Gràcies a la seva invitació m'he decidit a ordenar algunes idees sobre el tema. Estaré molt honrat de llegir els vostres comentaris i aportacions sobre aquesta qüestió.
La ponència adjunta respon a la demanda del CEFORE de Lugo de participar aquest dissabte a les X Jornades Inforensino. La pretensió ha estat compartir idees i reflexionar sobre la necessitat de reformular el discurs pedagògic per assentar-lo sobre unes noves bases que tinguin en compte, les aportacions de les ciències cognitives, la realitat i exigències de la societat del coneixement i en les possibilitats de la tecnologia com a instrument d'aprenentatge i productivitat pel professorat des d'una perspectiva funcional que depassi el tecnodeterminisme. Totes d'aquests idees són deutores de les aportacions de moltes persones del món acadèmic i educatiu, entre les quals vull destacar les reflexions del Ferran Ruiz a la seva recent compareixença al Senat per la seva claredat i contundència.
La tesi central de la ponència és que per implantar l'Escola 2.0 cal un canvi de marc conceptual a l'Educació, és a dir un canvi de paradigma pedagògic. D'acord amb les evidències de psicòlegs socials i de lingüistes com George Lakoff , els "marcs mentals" (Mites, metàfores) inherents als paradigmes pedagògics actuals són cotilles conceptuals que dificulten la innovació educativa. De forma poc acadèmica he etiquetat aquests paradigmes com: hortícola, gimnàstic, viatger i del fluid (categorització inspirada en una conferència del professor Carles Monereo de fa algun temps). Hi he afegit el paradigma sinàptic, recentment formulat amb el nom de Connectivisme, per autors com George Siemens i Stephen Downes, que aporta un nou marc conceptual i terminològic de referència per fonamentar els canvis que hem d'encarar.
Aquest canvi de paradigma ha de buscar efectes sistèmics, no únicament instrumentals, metodològics o organitzatius. Sense una nova visió dels usos de les tecnologies a l'Educació, on l'enfocament educatiu ha de fonamentar les decisions tecnològiques, per orientar la tecnologia a la seva missió educativa. Mirada que anomenem Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) (que per cert també han començat a adoptar per altres terres peninsulars). Intueixo que els canvis educatius que veurem, poden arribar a ser del mateix abast del que va representar el pas de la visió geocèntrica del món a la heliocèntrica establerta per Copèrnic i Galileu.
Parlo de ePedagogies en plural perquè entenc que no hi ha un únic plantejament metodològic possible, davant del canvi de paradigma que estem afrontant. Defujo l'expressió Pedagogia 2.0 perquè, malgrat el missatge potent i directe que impregna el terme, indueix, al meu parer, una percepció efímera de la innovació metodològica, lligada a una tecnologia concreta.
Como s'explica al mateix wiki, aquest espai pretén ser un punt de trobada de les persones interessades en desenvolupar una visió compartida de les competències digitals en el context de l'educació obligatòria (de 6 a 16 anys).
Es tracta d'una proposta amb esperit i metodologia TAC, oberta a les aportacions de totes les persones interessades.
Serveis i continguts digitals: cap a una Planilàndia real?
Planilàndia (Flatland) és el títol d'una famosa novel·la de ciència ficció del professor anglès Edwin Abbott publicada l'any 1884. L'obra ens descriu la vida en un món de dues dimensions, tot fent una aguda sàtira de la societat victoriana. El llibre pretenia a més una clara finalitat didàctica, coherent amb la professió de l'autor, molt ben expressada a la seva dedicatòria: "Als habitants de l'espai en general, amb l'esperança que puguin aspirar, als secrets de les quatre, cinc o fins a sis dimensions, contribuint així a l'ampliació de la imaginació."
Aquesta referència literària, em serveix per introduir una constatació i preocupació creixents: la dificultat de percepció de les múltiples dimensions dels continguts i serveis proporcionats per les TIC. En aquest context, l'actual oferta digital és pot considerar una Planilàndia real, atés que sols podem visualitzar els continguts digitals en pantalles bidimensionals, malgrat que aquests puguin ser multimensionals.
Per exemple, al costat de la instantània percepció que tenim de l'extensió d'un llibre imprès sols veient-ne el gruix del llom, és molt difícil estimar el volum de continguts d'un portal web, si el propi portal no ho informa i la majoria no ho fan. Per tenir una idea de l'abast d'una web, ens hauríem de dedicar a explorar-la amb deteniment, seguint els seus diferents menús i enllaços, amb un cost de temps personal important.
Paral·lelament a la restringida percepció tridimensional (malgrat els esforços dels infografistes per generar representacions 3D en pantalles planes), patim una altra limitació encara més crítica al meu entendre: l'escassa percepció temporal (especialment entre els usuaris més joves). A Internet tot el que fem deixa rastre (petjades digitals en diuen els entesos). Les pàgines web i blocs personals, les imatges que pengem (o ens pengen), les llistes i fòrums on participem, les xarxes socials de les que formem part, els vincles que col·leccionem als marcadors socials, els correus que rebem o escrivim (especialment si tenim un correu web), els documents que es desen al "núvol" de la xarxa (Cloud computing), fins i tot les cerques que fem, deixen rastre i la major part d'aquestes empremtes són sovint inesborrables per voluntat pròpia.
El fenomen de la persistència digital, ja ha començat a tenir efectes sensibles, com per exemple les persones que han tingut problemes laborals per una imatge o comentari (propi o penjat per tercers) present a Internet. Un altre efecte evident és la publicitat "personalitzada" gestionada a partir del nostre rastre virtual.
Cal prendre consciència d'aquestes dimensions, perquè en alguns casos poden afectar a la nostra privacitat a curt, mig i llarg termini. Adquirir una mirada multidimensional de les TIC, a més de crítica, hauria de ser un objectiu central de la Competència digital. Complementàriament, a les accions formatives, penso que també cal un esforç de recerca i desenvolupament per crear interfícies digitals que facilitin la visualització de la profunditat i volum dels continguts i serveis TIC que ho requereixin. Aquests esforcos han d'anar acompanyats de regulacions legislatives que garanteixin la prevenció i preservació dels drets ciutadans en tots els espais, continguts i serveis digitals emergents.
Competències i TACPresentació per la conferència col·loqui sobre Competències i TAC a l'Associació Espiral. Un gratificant matí de reflexió i debat, que podem continuar al Bloc.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan induint un accelerat procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball, l’aprenentatge...
El propòsit d'aquest Bloc, es el d'aportar elements per a la innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu i la creació de coneixement en xarxa (TAC).
