Gèneres per als continguts educatius
La classificació és la forma més simple de descriure i sintetitzar un camp del coneixement.Els orígens de la classificació són paral·lels als orígens del llenguatge. Quan les persones començaren a anomenar amb el mateix nom objectes o organismes més o menys similars, es va fer necessari un sistema cada cop més universal i rigorós per categoritzar el món.
Linneu va establir un sistema per classificar els éssers vius, Melvil Dewey va desenvolupar una classificació per a les biblioteques. Benjamin Bloom (1956) va definir una taxonomia dels objectius educatius. En altres àmbits també disposem de classificacions força consolidades: distingim gèneres literaris, musicals, cinematogràfics, de videojocs, fins i tot de les aplicacions Web 2.0.
El recent debat sobre llibres de text (digitals o analògics) es planteja en termes binaris. Hi ha molts altres recursos educatius a més dels llibres de text, i els llibres de text (en el suport que sigui) són de fet un compendi de recursos. Atès que la digitalització del contingut indueix la desagregació (com ja s'ha vist amb la música i fins i tot el vídeo), aquest fenomen també arribarà als continguts dels llibres escolars. Per tal de poder adaptar els materials educatius al món digital, un dels aspectes clau per als usuaris serà el poder distingir i seleccionar els diferents recursos i metodologies educatives. Únicament si els continguts educatius s'individualitzen i s'etiqueten de forma rica amb metadades, seran recuperables dels bancs de continguts amb precisió i sense soroll, és a dir evitant pèrdues innecessàries de temps.
És evident que, a diferencia dels gèneres citats anteriorment, hem avançat poc en la diferenciació dels continguts educatius. Un dels intents més recents, encara que poc difós, és l'estàndard internacional "Learning Object Metadata" (LOM), dissenyat per categoritzar seguint múltiples criteris els continguts educatius en format digital. No obstant, els actuals vocabularis i taxonomies associades a aquest estàndard, mostren l'encara limitat ventall semàntic disponible per delimitar les tipologies dels continguts educatius.
Una de les possibles noves tasques per als epedagogs, podria ser la de desenvolupar ontologies dels continguts i metodologies educatives. Aquests instruments conceptuals, units a cercadors web especialitzats, farien molt més còmodes les tasques de cerca i selecció de l'ingent patrimoni educatiu disponible i del que s'anirà acumulant a la xarxa. L'esquema que encapçala aquesta nota vol ser una aportació en aquesta direcció.
Etiquetes de comentaris: contingut digital, epedagogia, taxonomia
escrit per Jordi Vivancos @ 10/18/2009 01:35:00 p. m.
2 comentaris
