Como s'explica al mateix wiki, aquest espai pretén ser un punt de trobada de les persones interessades en desenvolupar una visió compartida de les competències digitals en el context de l'educació obligatòria (de 6 a 16 anys).
Es tracta d'una proposta amb esperit i metodologia TAC, oberta a les aportacions de totes les persones interessades.
Les orientacions d'aquesta publicació s'adrecen als professionals de l'Educació interessats en explorar el potencial de la personalització de l'aprenentatge per transformar les pràctiques docents. És un document pensat per estimular els docents a ser innovadors en les seves metodologies, i també ofereix elements als centres educatius per gestionar el canvi organitzatiu i curricular.
El text identifica alguns factors essencials per a la innovació curricular: conceptes com personalització de l'aprenentatge, competència digital, i responsabilització de l'alumnat en la presa de decisions sobre el seu procés aprenentatge. L'estudi aporta evidències de la recerca educativa, juntament amb estudis de casos que il·lustren pràctiques docents on intervenen els factors d'innovació esmentats.
El Futurelab ja destacava en una publicació anterior "Personalisation and digital technologies" (2005), el potencial de les tecnologies de la informació per promoure la personalització del procés d'aprenentatge (observis que no dic individualització). Enfocament que, dissortadament, encara avui és lluny dels usos habituals de les TIC a l'Educació. Molta oferta de continguts digitals, fets per docents o comercials, tenen una vocació que podríem anomenar "TEC" (Tecnologies per a l'Ensenyament i la Capacitació), pensades des d'una visió transmissiva (instruccional) de la docència. Plantejament obsolet, tant des de la perspectiva conceptual i normativa de l'actual disseny curricular, com del potencial de les tecnologies emprades i dels hàbits digitals de l'alumnat.
La personalització de l'aprenentatge és una vella aspiració dels educadors, present en el pensament pedagògic des de fa molts anys. Ara, amb l'ajut de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement, aquesta vella utopia pot començar a fer-se realitat, si disposem de continguts i escenaris d'aprenentatge que fomentin aquest paradigma.
Serveis i continguts digitals: cap a una Planilàndia real?
Planilàndia (Flatland) és el títol d'una famosa novel·la de ciència ficció del professor anglès Edwin Abbott publicada l'any 1884. L'obra ens descriu la vida en un món de dues dimensions, tot fent una aguda sàtira de la societat victoriana. El llibre pretenia a més una clara finalitat didàctica, coherent amb la professió de l'autor, molt ben expressada a la seva dedicatòria: "Als habitants de l'espai en general, amb l'esperança que puguin aspirar, als secrets de les quatre, cinc o fins a sis dimensions, contribuint així a l'ampliació de la imaginació."
Aquesta referència literària, em serveix per introduir una constatació i preocupació creixents: la dificultat de percepció de les múltiples dimensions dels continguts i serveis proporcionats per les TIC. En aquest context, l'actual oferta digital és pot considerar una Planilàndia real, atés que sols podem visualitzar els continguts digitals en pantalles bidimensionals, malgrat que aquests puguin ser multimensionals.
Per exemple, al costat de la instantània percepció que tenim de l'extensió d'un llibre imprès sols veient-ne el gruix del llom, és molt difícil estimar el volum de continguts d'un portal web, si el propi portal no ho informa i la majoria no ho fan. Per tenir una idea de l'abast d'una web, ens hauríem de dedicar a explorar-la amb deteniment, seguint els seus diferents menús i enllaços, amb un cost de temps personal important.
Paral·lelament a la restringida percepció tridimensional (malgrat els esforços dels infografistes per generar representacions 3D en pantalles planes), patim una altra limitació encara més crítica al meu entendre: l'escassa percepció temporal (especialment entre els usuaris més joves). A Internet tot el que fem deixa rastre (petjades digitals en diuen els entesos). Les pàgines web i blocs personals, les imatges que pengem (o ens pengen), les llistes i fòrums on participem, les xarxes socials de les que formem part, els vincles que col·leccionem als marcadors socials, els correus que rebem o escrivim (especialment si tenim un correu web), els documents que es desen al "núvol" de la xarxa (Cloud computing), fins i tot les cerques que fem, deixen rastre i la major part d'aquestes empremtes són sovint inesborrables per voluntat pròpia.
El fenomen de la persistència digital, ja ha començat a tenir efectes sensibles, com per exemple les persones que han tingut problemes laborals per una imatge o comentari (propi o penjat per tercers) present a Internet. Un altre efecte evident és la publicitat "personalitzada" gestionada a partir del nostre rastre virtual.
Cal prendre consciència d'aquestes dimensions, perquè en alguns casos poden afectar a la nostra privacitat a curt, mig i llarg termini. Adquirir una mirada multidimensional de les TIC, a més de crítica, hauria de ser un objectiu central de la Competència digital. Complementàriament, a les accions formatives, penso que també cal un esforç de recerca i desenvolupament per crear interfícies digitals que facilitin la visualització de la profunditat i volum dels continguts i serveis TIC que ho requereixin. Aquests esforcos han d'anar acompanyats de regulacions legislatives que garanteixin la prevenció i preservació dels drets ciutadans en tots els espais, continguts i serveis digitals emergents.
Competències i TACPresentació per la conferència col·loqui sobre Competències i TAC a l'Associació Espiral. Un gratificant matí de reflexió i debat, que podem continuar al Bloc.
La informàtica "genèrica": Programari lliure a l'Educació. Tots hi guanyem !
Amb la baixada de temperatures d'aquests dies, he agafat un bon refredat. A la farmàcia m'han aconsellat un medicament genèric, que m'està anant d'allò més bé. Vistos els bons resultats del tractament, m'he volgut informar més sobre el concepte de genèric i he consultat la Viquipèdia, que ja supera els 150.000 articles, tot i així el terme medicament genèric no hi era, això m'ha decidit a redactar una primera aportació amb informació que trobat a diferents fonts.
Cercant vincles per posar referències a l'article, he localitzat la campanya "Medicaments genèrics EFG Tots hi guanyem !" del Departament de Salut de la Generalitat, que explica els avantatges d'aquests medicaments. De cop m'he adonat que tots els arguments que s'indiquen a la web de la campanya per adoptar els medicaments genèrics, es poden aplicar de forma directa al programari lliure. No em resisteixo a compartir aquesta "descoberta" amb l'adaptació de l'argumentari dels medicaments genèrics al programari genèric, aquí ho teniu:
"El programari lliure, identificat amb les sigles PL, són programes informàtics amb la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que els seus equivalents amb marca comercial i, a més, representen un estalvi important per a qui els adopta i una garantia per poder donar més i millors serveis.
Programari de qualitat Tots hi guanyem, perquè el programari lliure té les mateixes aplicacions i les mateixes funcionalitats informàtiques que el programari equivalent de marca comercial, i compta amb millors controls de producció pel fet que el codi obert permet que qualsevol persona pugui inspeccionar-lo i millorar-lo, a més el programari lliure segueix estàndards internacionals que en garanteixen la plena interoperabilitat.
Programari que permet estalviar Tots hi guanyem, perquè el preu del programari lliure és molt inferior al dels seus equivalents amb marca comercial i aixó genera estalvi individual i col•lectiu. Gràcies a aquest estalvi les administracions públiques poden dedicar més recursos per mantenir i millorar l’educació i el benestar de tota la població: atendre millor les necessitats de la ciutadania, renovar els equipaments informàtics, millorar els serveis dels hospitals i dels centres educatius...,
Programari segur Tots hi guanyem, perquè el programari lliure està sotmès a estudis i a validacions estrictes dels usuaris, de la comunitat de desenvolupadors i també estan autoritzats per les autoritats educatives. A més el programari lliure, per la seva arquitectura tecnològica, està lliure de virus informàtics.
Programari respectuós amb la legislació Tots hi guanyem, perquè a les aules, el professorat pot proposar activitats per fer a casa, basades en programari lliure, sense que aquestes tasques representin despeses familiars per l’adquisició d’un programari comercial, ni cap vulneració dels drets de propietat intel•lectual.
Programari eficaç Tots hi guanyem, perquè el programari lliure ha demostrat oferir les mateixes prestacions per al tractament informàtic que els seus equivalents amb marca comercial.
Programari de confiança Tots hi guanyem, perquè el programari lliure està plenament reconegut per les institucions públiques i els organismes internacionals."
L'establiment casual d'aquesta analogia, m'ha decidit a reactivar el bloc "De les TIC a les TAC", que tenia aparcat per manca de temps. M'animareu a trobar el temps per mantenir-lo viu, si aporteu les vostres reflexions als comentaris.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan induint un accelerat procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball, l’aprenentatge...
El propòsit d'aquest Bloc, es el d'aportar elements per a la innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu i la creació de coneixement en xarxa (TAC).
Quant a mi
Nom: Jordi Vivancos Martí
Ubicació: Barcelona, Catalunya, Spain
Mestre i Llicenciat en Pedagogia. Professor d'Ensenyament Secundari.
Formador en TIC.
