Un dels indicadors de la maduresa d'un producte o una tecnologia és quan l'incorporem a la nostra activitat habitual, i deixem de pensar en ella com un element excepcional amb interès per si mateix. Aplicada aquesta idea a les TIC educatives, és el que alguns autors anomenen ordinador invisible o transparent.
Per a la Generació de la Tecla (els nadius digitals) els telèfons mòbils, les videoconsoles, els ordinadors i Internet són tecnologies transparents que serveixen per satisfer les seves necessitats comunicacionals, lúdiques i, en certa mesura, d'aprenentatge.
En les dues dècades que portem d'aproximació entre l'Educació i les TIC, els centres educatius són encara lluny d'haver assolit el grau de transparència tecnològica que ja tenen la majoria dels alumnes a la seva llar.
Avui encara és difícil fer una predicció de quan trigarem a veure una situació com la següent: - Avui no hem pogut treballar a la classe. - No ha vingut el mestre? - Si, però no funcionava Internet.
És evident que a l'Escola intervenen un conjunt de factors limitants que retarden l'adopció de les TIC. Des de la vostra perspectiva, quins penseu que són: Els equipaments actuals? L'adequació dels continguts? La formació del professorat? L'organització educativa? El disseny curricular? L'escletxa generacional? La tradició pedagògica? xxxxx?
Acabo de llegir un RSS amb la notícia que Seymour Papert ha resultat greument ferit, atropellat per una motocicleta a Hanoi, on assistia a una Conferència.
Com sabeu Papert és el creador del llenguatge Logo i promotor d'un enfocament molt innovador de l'ús dels ordinadors en l'aprenentatge: la programació dels ordinadors per part dels infants (la creació de micromons) en contraposició a l'ús de programari d'ensenyament assistit per ordinador, que, segons ell, programa la ment dels infants.
Personalment el considero el pare de la visió TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement) de les TIC. Les seves aportacions han marcat profundament la meva concepció del paper educatiu de la tecnologia. Li desitjo una ràpida recuperació.
La Jornada DIM 2006 té com a tema central: "Hagamos un poco de prospectiva sobre TIC y Educación. Dos horizontes: 2015 y 2035".
El títol d'aquesta nota és el que he donat a la meva aportació a l'esmentada Jornada. Agraeïxo als organitzadors, la seva invitació a participar en aquesta taula rodona. Ha estat estimulant llegir i reflexionar sobre aquest tema i compartir les intuicions i les visions sobre les tendències de l'Educació amb les TIC.
Penso que els espais de reflexió col·lectiva són imprescindibles per repensar l'Escola en la Societat del Coneixement. Entenc que aquest és sobretot un debat ideològic (d'idees) més que tecnològic (d'artefactes). Les tecnologies no són neutres. Penso que tota elecció tecnològica, implícita o explícitament, parteix d'una determinada concepció de l'educació i per extensió de la societat.
Una de les preguntes centrals que ens hem de formular per definir el futur és: Quin model d'escola volem per la Societat del Coneixement, basat en l'ensenyament o en l'aprenentatge? Cada model requereix un tipus de tecnologia...
Us animo a que utilitzeu l'espai d'aquest bloc als que vullgueu continuar el debat i la reflexió.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan induint un accelerat procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball, l’aprenentatge...
El propòsit d'aquest Bloc, es el d'aportar elements per a la innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu i la creació de coneixement en xarxa (TAC).
Felicitació nadalenca per als lector@s de TIC->TAC amb un recurs geomàtic de la Web 2.0.
Un dels indicadors de la maduresa d'un producte o una tecnologia és quan l'incorporem a la nostra activitat habitual, i deixem de pensar en ella com un element excepcional amb interès per si mateix. Aplicada aquesta idea a les TIC educatives, és el que alguns autors anomenen ordinador invisible o transparent.
