Aproximació a la competència digital docent
A la presentació adjunta s'exploren alguns fonaments de la competència digital docent, es descriuen alguns dels principals models existents, i s'apunten elements per contribuir a articular la concreció de la Competència digital docent a casa nostra.El desplegament de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) defineix la competència digital i de tractament de la informació com una de les vuit competències bàsiques per a l'alumnat. La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) concreta que entre les funcions del professorat, està la d'utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que s'han de conèixer i dominar com a eina metodològica (article 104-J).
A
questes dues normes, estableixen que les tecnologies de la informació i la comunicació són un contingut curricular específic i transversal (competència digital) i també un instrument didàctic bàsic per les diferents àrees i matèries. Els recents programes de dotacions digitals aporten nous recursos i entorns d'aprenentatge basats en tecnologies interactives, on es combinen diversos elements: pissarres digitals, recursos interactius, equipaments mòbils i aplicacions i serveis web.
Per treure profit d'aquests nous entorns, professorat i alumnat hem d'ensenyar i aprendre SOBRE, DE i AMB les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement. El context social, jurídic i tecnològic en el que estem immersos, reclama del professorat noves competències professionals, entre elles destaca la competència digital docent. Per respondre a aquest repte, alguns països del nostre entorn han definit models de competència digital per als professionals de l'educació.Vull agrair als organitzadors de la Jornada d'intercanvi d'experiències a l'aula digital de secundària per la iniciativa de convocar-les i per haver-me convidat a participar. Gràcies a la seva invitació m'he decidit a ordenar algunes idees sobre el tema. Estaré molt honrat de llegir els vostres comentaris i aportacions sobre aquesta qüestió.
Etiquetes de comentaris: competència digital, competència digital professorat, TAC, TICD
Ensenyament de les Ciències amb suport TAC
En el procés de descoberta i d'interpretació del món, les tecnologies de la informació i la comunicació són ja un instrument imprescindible en el treball científic. Les TIC permeten captar, analitzar, processar, visualitzar, modelitzar i simular els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i astronòmics.
En la seva vessant de tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement, les TIC estan evolucionant de ser un recurs didàctic més, a configurar-se com el context del procés d'ensenyament-aprenentatge. Les TAC ofereixen la possibilitat de realitzar experiments virtuals irrealitzables al laboratori escolar, també faciliten noves modalitats de treball col·laboratiu, i permeten tant l'aprofundiment com el reforç personalitzats d'alguns aprenentatges. L'ampli ventall de recursos TAC disponibles a Internet obre nous horitzons a la programació didàctica i a l'adopció d'estrategies orientades a l'aprenentatge basat en problemes i situacions reals.
La riquesa documental i l'accés a persones expertes que facilita Internet, aporta noves oportunitats als treballs de recerca de l'alumnat, al mateix temps que promou l'adquisició de competències complexes: de comprensió del món, digitals, metacognitives, d'autonomia personal. Totes els recursos que aporten les TAC tenen evidents conseqüències metodològiques, que cal destriar i ponderar per construir nous paradigmes en la didàctica de les ciències experimentals.
Els materials presentats en aquest taller pretenen ajudar a construir una categorització de les principals tipologies de recursos TAC, especialment d'aquells més apropiats per als processos d'ensenyament-aprenentatge de les Ciències. L'altre objectiu de l'activitat és el d'aportar elements per crear i/o consolidar mecanismes d'intercanvi i de desenvolupament professional: el
Personal Learning Environment (PLE).
Com continuar compartint el que fem i sabem:
Grup SfeC2011Etiquetes de comentaris: Ciències experimentals, TAC
Aprenentatge autèntic i Web 2.0
Amb ocasió de preparar un taller sobre aplicacions educatives amb la web 2.o dins les Jornades"Les Tecnologies de la informació i la comunicació i el canvi educatiu", he tingut la oportunitat de rellegir i reflexionar sobre els principis metodològics que poden fonamentar l'aprenentatge en el marc de la web 2.0.
Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació emergents, com ara les tecnologies de visualització i simulació, ofereixen a l'alumnat fonts primàries d'informació i experiències autèntiques d'aprenentatge. L'aprenentatge autèntic, també conegut com aprenentatge experiencial, és una metodologia didàctica que promou l'aprenentatge significatiu basant-se en l'anàlisi, l'exploració i el debat sobre situacions i problemàtiques del món real que preocupen a la comunitat (Donovan, Bransford, i Pellegrino, 1999). Amb aquest plantejament, infants i joves adquireixen els coneixements i les actituds que els prepararan per afrontar els reptes del seu futur.L'aprenentatge autèntic es basa en diferents estratègies d'ensenyament, com ara: els estudis de casos, l'aprenentatge basat en problemes, la utilització de bastides per a l'aprenentatge (Scaffolding), els projectes de recerca o d'aprenentatge servei. Estratègies totes elles amb un clar enfocament competencial. Les estratègies d'aprenentatge autèntic es poden utilitzar amb l'alumnat de totes les edats i habilitats cognitives. Per plantejar-les el professorat ha d'identificar un problema o situació d'actualitat i proposar activitats mitjançant les quals l'alumnat pot participar en la resolució del problema, consultant fonts primàries d'informació.
Exemples d'aprenentatge autèntic: On ubicar l'ATC?, (o l'abocador d'escombraries de la nostra localitat), elaborar articles per la Viquipèdia o l'Eduwiki, recollir de les persones grans testimonis d'història oral, participar en la presa de decisions de l'horari escolar, desenvolupar un pla de negoci, estudiar problemes urbanístics o d'ordenació del territori, dissenyar una exposició sobre un tema d'interès comunitari, etc.. L'aprenentatge autèntic també requereix mètodes d'avaluació autèntica.Els principis metodològics de l'aprenentatge autèntic són: - L'aprenentatge es basa en situacions i problemes del món real i té valor més enllà de l'àmbit escolar.
- Les activitats parteixen d'un enfocament curricular competencial i interdisciplinari.
- L'aprenentatge està centrat en l'alumnat i afavoreix la diversitat d'estils d'aprenentatge.
- L'alumnat troba sentit al seu procés d'aprenentatge.
- S'utilitzen recursos tecnològics i fonts d'informació primàries.
- El professorat intervé com a facilitador de l'aprenentatge.
- Es promou el treball col·laboratiu en equip (dins l'aula i a través de la xarxa).
- L'alumnat elabora productes i propostes pensats per a un públic real.
- L'ús d'Internet i de les TIC és principalment com a font d'informació, comunicació i pel treball intel·lectual.
Els postulats de la ePedagogia s'identifiquen amb aquests plantejaments metodològics.
Fonts primàries en l'educació digital
Avui i demà tenen lloc les terceres Jornades d'educació i arxius que porten per títol "
Fonts primàries en l'educació digital". Agraeixo a l'equip organitzador l'oportunitat de participar-hi amb la ponència "
La tecnologia al servei de les fonts primàries com a eines educatives".
A la presentació, es sobreentén el concepte "
Font primària", atès que les persones participants a les Jornades són expertes en el tema, per concentrar-se en les aportacions de les TIC al treball amb fonts primàries.
Amb la ponència he intentat respondre i respondre'm alguns interrogants:
- Les fonts primàries són únicament un recurs educatiu?
- Com es pot materialitzar un plantejament metodològic basat en fonts primàries?
- Què aporten les TIC al treball amb fonts primàries?
- Quins recursos digitals faciliten el treball amb fonts primàries?
Què ha de fer l'alumnat amb les fonts primàries?
- Identificar la naturalesa de la font
- Situar la font en el temps (i l’espai)
- Descriure la font
- Relacionar la font amb altres documents
- Establir-ne l’interès / importància històrica
Entenc que les fonts primàries defineixen una estratègia didàctica per les Ciències socials que comporta:
- Enfocament metodològic competencial
- Adquisició d’habilitats de recerca
- Anàlisi crítica de documents originals
- Contrast de perspectives d’un mateix fet
- Raonament basat en evidències
- Contextualització cronològica i espacial
- Valoració del patrimoni i la memòria històrica
Com a conclusions, penso que el treball amb fonts primàries s’inscriu en un marc epistemològic en la que l’alumnat assumeix i reprodueix el rol de l'historiador o del geògraf. El treball a l’aula amb fonts primàries és un plantejament metodològic coherent amb l’enfocament competencial del currículum. La digitalització estén les fonts primàries a nous àmbits, i aporta nous instruments per facilitar-ne l'accés i l'estudi. En resum, l’ús de fonts primàries en suport digital és una bona pràctica TAC per l’adquisició de la competència digital.
Podem continuar la conversa als comentaris d'aquesta nota o al Twitter.
Etiquetes de comentaris: ciències socials, fonts primàries, TAC
Metàfores de la Pedagogia quotidiana
Aprofitant la invitació de l'amic Jordi Adell a participar a les
VII jornades NOVADORS a Gandia, he posat al dia una primera incursió que vaig fer sobre
ePedagogia on vaig començar a intuir la importància dels marcs mentals (
frames) en la conceptualització de l'educació, el coneixement i la tecnologia educativa.
La ponència es fonamenta en la teoria filosòfico-lingüística de
Georges Lakoff i Mark Johnson sobre el paper de les metàfores en el pensament, exposada en el llibre
Metáforas de la vida cotidiana, Madrid: Cátedra (2001). En aquesta obra, els autors ens demostren que les metàfores, a més de recurs retòric, constitueixen marcs mentals que afecten a la nostra percepció de la realitat, al nostre pensament i a les nostres accions.
Una segona font d'inspiració, ha esta el llibre "
How people learn. Brain, Mind, Experience and School" de John D. Bransford, Ann L. Brown, and Rodney R. Cocking (1999). Especialment per la cita del llibre "
Fish is Fish" de Leo Lionni.
Un dels principals objectius de la ponència, és evidenciar la importància que té en el discurs educatiu
la metàfora del conducte (Conduit metaphor) evidenciada inicialment per Michael Reddy (1979). Lakoff resumeix aquesta metàfora en tres components:
- Les idees o significats són objectes
- Les expressions lingüístiques són contenidors
- La comunicació és la tramesa de contenidors
El nucli de la presentació el constitueix la proposta de diferenciació dels diferents imaginaris pedagògics sobre educació, coneixement i aprenentatge, en set paradigmes. Hom els pot identificar en les expressions col·loquials, en les disposicions normatives i en el discurs acadèmic. Cadascun d'aquests paradigmes es fonamenta en una metàfora conceptual, i és la que he adoptat com a nom del paradigma.
El trasllat a la Pedagogia de les idees de Lakoff, Johnson i Reddy, m'ha semblat molt inspirador. Penso que les aportacions d'aquests autors ens obren camins per fer explícits molts dels nostres implícits.
Agraeixo de nou als amics i amigues Novadors per l'excel·lent acollida, per haver-me estimulat a avançar en aquesta de reflexió i per la riquesa del debat. Espero seguir la conversa en els comentaris del bloc o a
#novadors10.
Etiquetes de comentaris: paradigmes educatius, pedagogia, TAC, tecnologia educativa
