dilluns, de maig 22, 2006

Falta motivació per incorporar les TIC a l'Educació?

El diari La Vanguardia publica avui un article d'opinió de Kim Faura "Paradojas de la Sociedad de la Información", on, entre altres coses, diu que quan es pregunta als ciutadans i a les empreses perquè no fan servir les TIC, la primera resposta que s'obté és perquè no en veuen la seva utilitat. Aquesta dada, el porta a concloure que a la nostra societat la fractura digital és una fractura de motivació.

En un recent estudi de la OCDE sobre les TIC a l'educació superior (E-learning in Tertiary Education: Where Do we Stand? - 2005) trobem entre les seves afirmacions (la traducció és meva): "Una de les causes de la resistència a l'adopció de les TIC per part del professorat, és deguda a la seva manca de temps i de motivació per assumir noves tasques, atès que el e-learning és complementari de les activitats docents presencials, no el seu substitut."

Ambdues notes m'han evocat les conclusions de l'estudi "L'escola a la societat xarxa" dut a terme entre els anys 2002-2004, sobre una mostra de 350 centres educatius. N'extrec algunes:
"El professorat i els responsables dels centres educatius coincideixen a destacar, clarament, la manca de temps del professorat com un dels obstacles per incorporar Internet a l’educació (...) La manca de temps apel·la probablement a aspectes més de fons, relacionats amb l’organització dels centres i amb la dedicació dels professors. Aquest és un dels obstacles que apareix amb molta freqüència quan l’escola es planteja processos d’innovació o de reforma en profunditat de les seves activitats".

Tot i que seria convenient recollir més dades qualitatives, coincideixo amb el diagnóstic que es dibuixa, simplificadament, en les notes anteriors. Durant els darrers anys s'ha posat l'èmfasi en les infraestructures (ratios d'equipaments, connectivitat) i en promoure una infocultura en el professorat. Però això s'ha demostrat insuficient, a nivell general el grau d'utilització de les TIC en els processos d'ensenyament- aprenentatge és encara limitat.

Si existeix una "fractura de motivació" general envers les TIC, què ens cal fer per superar-la dins el sistema educatiu?

Apunto algunes idees, que confio anirem completant col·lectivament mitjançant els comentaris:
  1. Establiment de mecanismes de suport per alliberar temps de tasques tècniques al professorat i d'estímuls per impulsar innovacions docents amb les TIC;
  2. Definició d'una visió i una agenda estratègiques consensuades per la integració sistèmica de les TIC en els currículums de tots els nivells educatius;
  3. Dinamització de projectes col·laboratius d'ampli abast i difusió de bones pràctiques de renovació pedagògica amb les TIC.
En resum posar les TIC al servei de les Tasques d'Aprenentatge i del Coneixement (TAC).

9 Comentaris:

A les 1:28 p. m., Anonymous Anònim escriu...

sóc professora de llengua, un col·lectiu normalment reaci a l'ús de les TIC. Crec que el que fa falta per a moptivar és un curs on es vegi la utilitat d'aquestes eines per guanyar temps i eficàcia. Si no, es veu com una "pijada" que costa d¡aprendre, que no resol els problemes de l'escola. Menys cursos sobre tal o qual eina i més cursos des de l'aula: què necessito JO a les meves classe?. laura

 
A les 6:43 p. m., Anonymous Anònim escriu...

Hola,

Els mestres com la Laura el que volen és treballar menys i que els alumnes aprenguen més (i si pot ser sols). El dia que els ordinadors i la xarxa tinguen aquest efecte, a la Laura la despediràn perque serà més barata la tecnologia que ella.

Afortunadament eixe dia no aplegarà i a la Laura no la fotran fora... però tampoc incorporarà les noves tecnologies a les seues classes: mai entendrà que no és un problema de quantitat, sino de qualitat: s'apren d'un altra manera.

 
A les 10:35 p. m., Blogger In Rem Valentem escriu...

No penso que sigui un problema en la motivació, sinó la por al trasbals que suposa el període de transició.
En el món de la indústria i els serveis les TIC van revolucionar les formes de fer i van crear una total reorganització.

També en l’àmbit de l’educació, les TIC han creat profundes implicacions en el caràcter i l’organització de tot l’entorn educatiu, perquè canvien la pràctica escolar existent, i ofereixen noves oportunitats per a desenvolupar les capacitats de comunicació, anàlisi, resolució de problemes, gestió i recuperació de la informació, és a dir, la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida.

Hi ha qui ha dit que en el món de les TIC com en el país de les meravelles, per estar en el mateix lloc has d'estar corrent constantment.

 
A les 10:37 a. m., Blogger Jordi Vivancos escriu...

Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

 
A les 10:39 a. m., Blogger Jordi Vivancos escriu...

Els elements que heu aportat confirmen la complexitat de l'escenari que tenim al davant. La Societat del Coneixement, comporta ,en molts àmbits, canvis de model (o de paradigma) més que adaptacions tecnològiques a situacions preexistents.
Més que aprendre DE o SOBRE les TIC, el que ens cal és aprendre a aprendre AMB les TIC. Els "continguts" han de deixar de ser materials estàtics que tothom ha d'absorbir, per esdevenir processos dinàmics en els que tots, professors i alumnes, participem en la seva construcció.
Per a aquest canvi de paradigma, a tots els nivells educatius, crec que a més del que heu esmentat, cal una clara i ferma voluntad política.

 
A les 4:06 p. m., Anonymous Anònim escriu...

Aprenentatge 2.0 :-)

 
A les 6:42 p. m., Blogger Jordi Vivancos escriu...

Amic anònim,
Veig que estàs al dia de la terminologia web 2.0.
Personalment anomeno a aquest canvi d'enfocament les TAC (m'agraden els jocs de paraules i els rellotges).
Però no ens perdem en qüestions nominalistes. El que cal és arromangar-nos, i cadascú des del seu àmbit, fer possible aquest canvi de paradigma.
Fins aviat,

 
A les 12:00 a. m., Anonymous Anònim escriu...

Funcionen els equipaments que hi ha o són un niu de problemes per als docents-usuaris? NO. Hi ha un bon manteniment? NO. Hi ha recolzament "in-situ" al professorat? NO. Un classe amb TIC pot desmuntar-se només per un cable que no estigui al seu lloc.

 
A les 11:29 a. m., Blogger dalecandela escriu...

Per a mi els canvis metodològics, l'introducció de les TIC (millor dir TAC, no?)no és possible del tot fins que no hi hagi un canvi radical en el concepte de gestió d'escola i dels coneixements. Quants anys més haurem de rossegar el coneixement compartimentat en assignatures i impartit en classes de 50 minuts? Soc professora de ciències naturals en un institut on no hi ha ordinadors a les aules.Que les TAC formen part de la nostra dinàmica quotidiana és impossible mentre no les tinguem tan a mà com tenim la pissarra i el guix, d'aquí que ens desplacem per arribar a l'aula, obrim ordinadors i ens repartim la feina que hem de fer ja ha arribat l'hora de tancar-los perquè han de marxar a fer català. Ni que la classe de naturals fos en rus! Necessitem temps, medis i recursos.És el Departament qui té aquesta responsabilitat primer. Darrera anirem els profes.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Portada principal