dissabte, de febrer 25, 2006

ISTE6: L'efecte QWERTY

Amb les sis lletres de la primera fila dels actuals teclats d'ordinador, es pot llegir QWERTY. La disposició de les tecles en aquest ordre no obeeix a cap raó cognitiva o d’ordre lògic. Té una explicació tecnològica: a les primeres màquines d'escriure, els seus dissenyadors varen decidir allunyar les tecles de les lletres més freqüents, per evitar que les palanques s'encavalquessin quan es teclejava a una certa velocitat (els qui heu escrit a màquina, recordareu el que vull dir).

Quan van aparèixer les màquines d’escriure elèctriques, l’encavalcament ja no era possible (recordeu les "boles" o les "margarites"), però la disposició del teclat va continuar immutable, degut a la gran quantitat de persones que havien après a escriure amb aquella disposició. Posteriorment els microordinadors varen mantenir el teclat com a principal dispositiu d'interacció, fet que ha mantingut el format QWERTY, malgrat haver-se inventat altres models de teclats més ergonòmics.

A aquesta inèrcia tecnològica, Seymour Papert l’anomena fenomen QWERTY. El pare del LOGO, en el seu llibre "Desafio a la mente. Computadoras y Educación" (1981), pàgines 48-49, constata que existeix una tendència a que el primer producte utilitzable d'una nova tecnologia, tot i ser rudimentari, es consolidi i acabi sent un fre a la innovació posterior. Aquest fenomen no és exclusiu dels teclats, es poden identificar relíquies similars en altres dispositius tecnològics, models organitzatius i sistemes educatius.

Em venen un munt d'exemples al cap d'efectes QWERTY, però deixeu-me que us proposi un exercici col·lectiu: animo als lectors a contribuir per fer una llista de casos que posin de manifest el fenomen QWERTY en diferents àmbits. Afegiu les vostres aportacions als comentaris d'aquesta nota.

9 Comentaris:

A les 11:05 a. m., Blogger JoanQ escriu...

Ja sé que tiro pedres contra la meva teulada, però he de reconèixer que els exercicis tipus HotPotatoes (preguntes V/F, respostes múltiples, relació, ...) no són altra cosa que els clàssic exàmens tipus test en paper passats a la web. Un bon exemple d'efecte qwerty.

No hem fet una anàlisi de quines possibilitats noves ens dóna al mitjà per desenvolupar altres maneres d'exercitar i avaluar el coneixement. I estic segur que n'hi ha d'haver, i de més efectives i tot.

Però el fet que els mestres estiguem fent 30 coses alhora no facilita, precisament, el pensament creatiu. I quan algú desenvolupa una activitat nova i rica, tipus webquest, tots li anem al darrera.

Ei, i que consti que els utilitzo molt jo els qüestionaris a la web. Em treuen molta feina i a l'estudiant li faciliten l'enviament de tasques. Però no estic segur que l'ajudin en l'aprenentatge.

 
A les 5:04 p. m., Anonymous DVB escriu...

El model disciplinar de l'actual sistema educatiu, basat encara en el Trivium i el Quadrivium medievals, és per a mi un clar exemple d'efecte QWERTY.

 
A les 11:53 p. m., Anonymous Pilar escriu...

Per a mi un exemple de fenomen QWERTY és el programari privatiu.
Ens hem acostumat a utilitzar-lo i ens frena innovar, migrant a noves eines.

 
A les 10:34 p. m., Blogger Eduardo Larequi escriu...

Probablemente el caso más notorio del efecto QWERTY es el sistema de numeración decimal, basado en las características fisiológicas del ser humano (diez dedos en las extremidades superiores, diez en las inferiores).

Mis más afectuosos saludos a Jordi Vivancos, de Eduardo Larequi, el webmaster de Lengua en Secundaria y La Bitácora del Tigre, y compañero en el GT9, la OGP y demás acrónimos monstruosos.

 
A les 9:12 p. m., Blogger JoanQ escriu...

Un altre efecte QWERTY: el calendari escolar: ¿per què el tercer trimestre del curs (i segon de l'any) ha d'anar des de Setmana Santa fins al juny? Hi ha anys, com ara aquest, en què això fa que quedin trimestres molt llargs i d'altres molt curts.

Aleshores algú pot dir: doncs no et fixis amb la Setmana Santa i fes trimestres uniformes amb el mateix nombre de setmanes. Però tot i això unes vacances, ni que siguin d'una setmana, marquen un tall en el ritme escolar.

Solució? Fer un calendari racional no lligat ni a festivitats religioses ni agràries (les llaaargues vacances d'estiu)

 
A les 11:24 p. m., Blogger Jordi Vivancos escriu...

Joan,
Coincideixo plenament que el calendari escolar és un bon exemple d'efecte QWERTY. He llegit en algun lloc que el calendari escolar es va definir als inicis de la implantació dels sistemes escolars a mitjans de egle XIX. En aquell moment la societat era encara predominantment agricola i molt marcada pel santoral.
La paradoxa avui, és que 150 anys més tard de la primera llei d'Instrucció pública, encara arroseguem aquest calendari agrícola, amb professors de hereus de la revolució industrial i alumnes de la societat digital...

 
A les 2:19 p. m., Anonymous Pol escriu...

L'efecte QWERTY es manifesta en tots els camps de les realitzacions humanes. Dos àmbits,
1. les convencions de la llengua escrita n'arrosseguen un munt. Per exemple, per a què mantenim les "H"? Quan ens atrevirem a fer una simplificació de les normes ortogràfiques?
2. L'ample de via dels ferrocarrils de la península, és una altre efecte QWERTY que ens ha costat molts calers...

 
A les 6:42 p. m., Blogger In Rem Valentem escriu...

Heu pensat en l’efecte UNQWERTY? Jo l’anomenaria el síndrome del canvi constant i accelerat.

Encara no acabem d’aprendre on són les lletres del teclat, que ja les han canviades de lloc, o, en el pitjor dels casos, les han inhabilitades i han estat substituïdes per unes altres amb moltes més funcions.

Potser el primer ens fa perdre oportunitats d’innovació, però, el segon efecte no ens farà fer perdre bous i esquelles?.

 
A les 8:27 p. m., Blogger Jordi Vivancos escriu...

Amic o amiga In Rem Valentem,
Certament ens ha tocat viure en un temps de canvis accelerats i això implica nous aprenentatges i també desaprenentatges.
L'acceleració del canvi (que no de la innovació), no ens deixa molts cops, el temps suficient (i potser no en tenim l'hàbit) per tenir una perspectiva socialment crítica davant de certes innovacions (o de la seva absència).
Un dels objectius d'aquest blog, és el de conversar sobre aquests temes.
Gràcies pel teu comentari.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Portada principal