Les TIC a l'educació en tres preposicions

Aquest any celebro el meu vintè aniversari en l’utilització educativa dels ordinadors. Quan vaig començar a experimentar a l'escola amb "Spectrums, Commodores i BBCs" l’escenari tecnològic era ben diferent del d’ara. No obstant, la reflexió pedagògica sobre com s’havia d’enfocar la “informàtica educativa” era molt ric. A aquest debat educatiu vàrem contribuir des del Grup d'Informàtica de Rosa Sensat (GIRS) , fent aportacions pioneres per difondre l’ús del llenguatge Logo. El Logo integra la visió de l’ordinador com a instrument d’aprenentatge, en contraposició a les concepcions de l’ordinador com a màquina d’ensenyar, amb els programaris d’ensenyament assistit per ordinador (EAOs) .

Fent una mica de balanç de les dues darreres dècades, aquestes concepcions i pràctiques inicials amb les TIC s’han mantingut, amb diferents embolcalls i grau d’èxit. Posant al dia les proposicions de B. Gros a "Aprender mediante el ordenador" (1987) , podrien resumir-se els usos educatius de les TIC amb tres preposicions:

Aprendre DE les tecnologies: correspon als usos on l'ordinador assumeix les funcions de transmissor de continguts i de la seva avaluació. Les aplicacions que adopten aquest enfocament es van iniciar ja amb les primeres fornades de la informàtica educativa, mitjançant els programes d'ensenyament assistit per ordinador (EAO). Aquest enfocament metodològic, basat en les teories conductistes de l’aprenentatge, ha anat adoptant els avenços de la tecnologia (aplicacions multimèdia, continguts didàctis web, etc) però mantenint intactes el seus plantejaments. Els tutorials, les exercitacions són exemples concrets d'aquesta visió de les TIC.

Aprendre SOBRE les TIC: Aquesta modalitat d’ús, parteix de la base que les TIC són un objecte de coneixement per elles mateixes. Durant la dècada dels 80 l’èmfasi es va posar a aprendre “informàtica” i més en concret un llenguatge de programació. Aquesta concepció ha derivat darrerament en el domini de les eines ofimàtiques i de creació multimèdia. L’aprenentatge d’eines, fora dels usos professionalitzadors, ha de respondre a un projecte pedagògic i no a l’inrevés. L’adquisició de competències sobre les eines TIC d’ús general (Processador de textos, correu electrònic, cerca d’informació a la web, entorns de treball col·laboratiu, etc.) ha de fer-se en el context de projectes d’aprenentatge més globals.

Aprendre AMB les TIC: Aquesta concepció arrenca en els anys vuitanta amb els plantejaments constructivistes associats al treball amb el llenguatge Logo. Actualment segueix vigent sota la forma de diferents activitats col·laboratives en xarxa i de comunitats virtuals d’aprenentatge. Per etiquetar de forma genèrica aquests usos, proposem anomenar-los Tècniques d’Aprenentatge i construcció col·laborativa del coneixement (TAC). Aquest és, sens dubte, el plantejament metodològic amb les TIC més innovador. Les simulacions interactives, els projectes telemàtics de diferent abast basats en el treball col·laboratiu o les Webquest, són exemples d'aquests nous usos, que permeten a professors i alumnes, explotar les possibilitats comunicacionals d'Internet i les fonts documentals de coneixement més actuals per exercir d'investigadors.

La combinació ponderada de les tres preposicions, és la clau per a definir una estratègia pedagògica d'integració educativa de les TIC.

escrit per Jordi Vivancos @ 1/23/2002 05:43:00 p. m.